El projecte lingüístic del CEIP Xaloc es fonamenta en el compliment de l’article
4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears que estableix que la llengua catalana,
pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
A més reconeix el dret de tothom de conèixer-la i d’usar-la, i estableix que ningú podrà
ser discriminat per causa de l’idioma.
Tal com figura al capítol IV, article 17 del decret que regula el tractament
integrat de les llengües: El projecte de tractament integrat de llengües, com a part del
projecte educatiu del centre, ha de tenir com a objectiu fonamental aconseguir que tots
els alumnes del centre assoleixin, en acabar el període d’escolarització obligatòria, la
competència lingüística en les dues llengües oficials i almenys en una llengua
estrangera.
A partir d’aquí el centre ha d’establir i prendre les mesures necessàries per
assegurar el coneixement i crear les condicions per arribar a la igualtat plena de les
dues llengües.
Igualment atenent al marc legal europeu, Europa 2020, que marca l’objectiu de
millorar la competència lingüística en les llengües autòctones i en una llengua
estrangera, el projecte lingüístic vetllarà en la mesura dels recursos disposats per el seu
assoliment.
En el mateix sentit la llei orgànica 1/2007 de reforma de l’Estatut d’autonomia
en els seus articles 4, 18.3 i 35, estableix que la normalització de l’ús i coneixement de
la llengua catalana, la seva tradició literària autòctona amb la seva modalitat insular
pròpia, en el nostre cas de Mallorca, ha de ser un objectiu i una prioritat, sense perjudici
de la unitat de la llengua, per a l’administració.
Per tant es comana els centres educatius de les Illes amb la seva funció
formadora que assegurin el coneixement del català amb la seva modalitat insular fins a
arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials i que es vetlli per la defensa i
protecció de la nostra identitat. I se’ns atorga el deure de formar en aquests principis a
tota la població en edat escolar.
S’ha de considerar que més enllà de la distribució lingüística, els centres
educatius de les Illes Balears han de jugar un paper primordial en la consecució de la
cohesió i la inclusió social. D’acord amb directrius internacionals de política lingüística,
el català, llengua pròpia o llengua materna (L1) és, atenent-nos a la carta de 21 de febrer
del 2013 de la Sra. Irina Bokova, directora general de la UNESCO, una força de
inclusió social, una garantia de salvaguarda i transmissió dels sabers autòctons.
4
4
Els moviments migratoris soferts per l’Estat espanyol i més concretament en
aquesta comunitat han obligat a la comunitat educativa a estudiar i actualitzar el model
lingüístic escolar i adequar a la diversitat lingüística i sociocultural . S’han hagut de
plantejar maneres d’organitzar l’aprenentatge i ús de les llengües objecte
d’aprenentatge. Els centres han hagut de donar resposta al multilingüisme existent a
les aules de les Illes Balears.
Els centres de primària hem hagut d’assumir la responsabilitat de dotar la
població de les habilitats de lectura- escriptura i funcionar com a element integrador de
les poblacions immigrants. Les escoles han hagut de jugar un paper important en el
desenvolupament d’actituds positives cap aquests nous membres de la nostra societat.
Partint sempre del respecte cap a la L1 que aporten els alumnes, com element educatiu
important per produir una empatia mútua i la construcció d’una comunitat tolerant amb
la diversitat, des del respecte a la llengua autòctona, pròpia de les Illes Balears.
El multilingüisme que trobem hores d’ara als nostre centre ens planteja el repte
de construir un grup cohesionat on la llengua catalana sigui un element cohesionador
social i al mateix temps es valorin les llengües que aporten els infants. La institució
educativa ha de jugar aquest paper integrador i unificador i mai no un paper segregador
de l’alumnat.
Si es vol que una llengua encara minoritzada com és la llengua catalana sigui
apresa per tots els ciutadans de les Illes Balears, sense cap discriminació ni separació
escolar, i amb una competència suficient per poder utilitzar-la en ensenyaments
superiors i a altres àmbits de la societat, no queda altra solució que aprendre-la a
l’escola i des dels primer anys de l’escolarització.
